Appenzell Dadora


L'Appenzell Dadora ha var 53'000 abitantas ed abitants. Topograficamain è il chantun situà tranter l'Alpstein cun il Säntis e l'Appenzell Dadens al sid e la citad da Son Gagl ed il Lai da Constanza al nord. Quatter flums culan tras la cuntrada da collinas en direcziun nord e dividan il territori chantunal en las parts orientala, centrala ed occidentala.

L’istorgia culturala

Enturn l'onn 1800 era l'Appenzell Dadora il chantun svizzer populà il pli spess. La lavur a chasa en l'industria da taila da glin ha gì la fin dal 17avel tschientaner e cun l'elavuraziun da la mangola dapi la mesadad dal 18avel tschientaner duas fasas d'innovaziun. Il 19avel tschientaner dominavan ultra da l'agricultura la tessaria da pitg plat e da taila da saida, pli tard la surcusida da maschina a maun sco er l'industria da nobilisaziun. Parallelamain ha pudì s'etablir en connex cun la scuverta da las Alps in turissem da cura da purment e da sanadad.

Il motor per il svilup innovativ è stada ina burgaisia rurala dirigida da l'etica protestanta. Questa burgaisia s'orientava ad exempels urbans aristocratics, construiva chasas communalas represchentativas, tschertgava il contact social en circuls nobels litterars, pudeva sa prestar la filantropia e l'utilitad publica, fundava scolas e gasettas en quest ambient e fascheva daried viadis. Parallelamain existiva in mund da viver puril plitgunsch introvertì e tradiziunal che tgirava l'artisanadi (pictura purila, sellaria da signuns, vaschlaria), tradiziuns musicalas (jodel natiral, musica per instruments a corda) sco er las isanzas (mascaradas da Silvester «Silvesterchlausen», chargiada d'alp). A partir dals onns 1820, cura ch'igl èn sa furmadas las uniuns, han ils dus munds da viver cumenzà a sa maschadar pli e pli fitg. Isanzas sco il trair las burras («Blockziehen») han survegnì cleras furmas identifitgablas pir la fin dal 19avel tschientaner. Chaussas sumegliantas pon ins oz er constatar per autras tradiziuns che vegnan caracterisadas sco "vegliandras" e che han survegnì lur furma tgirada actuala pir il 20avel tschientaner.

La finamira da las lavurs per eruir il patrimoni cultural immaterial en il chantun Appenzell Dadora è stada d'identifitgar exempels ch'èn caracteristics per tuts dus munds da viver e per lur furmas maschadadas, che han ina relevanza istorica, che han tratgs specifics d'ina posiziun singulara e che la gronda part da la populaziun dal chantun Appenzell Dadora enconuscha.

La tgira e la promoziun chantunala da la cultura

La basa per promover la cultura è la Lescha davart la promoziun da la cultura dals 28 da november 2005 (bGS 420.1). L'art. 2 definescha il panorama da la promoziun da la cultura e dat al chantun ed a las vischnancas l'incumbensa da promover la lavur culturala e l'intermediaziun da l'art sco er da tgirar e da perscrutar il patrimoni cultural. La finamira è ina discussiun viva davart il bain cultural tradiziunal.

Sin plaun chantunal han las bibliotecas ed ils archivs tranter auter l'incumbensa da documentar e da conservar il patrimoni cultural immaterial. Ils divers museums da l'Appenzell Dadora vegnan colliads cun la promoziun da la cultura cun agid da cunvegnas da prestaziun. Els sa basan dentant sin purtaders privats. Dal cussegl da fundaziun dal Center per la musica populara appenzellaisa fan part represchentants da la promoziun da la cultura da tut ils chantuns situads enturn il Säntis. Supplementarmain s'engaschan ulteriuras purtadras privatas sco la Societad d'utilitad publica da l'Appenzell, la Federaziun da chors da l'Appenzell e las Societads da lectura per conservar il patrimoni cultural immaterial en il chantun Appenzell Dadora. L'Associaziun svizra dals naturopats (NVS) ha sia sedia a Herisau.

Las tradiziuns vivas che vegnan resguardadas en la glista èn la chargiada d'alp appenzellaisa e dal Toggenburg, la sgnocca appenzellaisa e la satira, la pictura purila enturn il Säntis, las societads da lectura e las activitads communalas, la naturopatia ad Appenzell Dador, las mascaradas da Silvester («Silvesterchlausen») sco er la pratica da la musica populara ed il jodel natiral da l'Appenzell e dal Toggenburg. Ulteriuras tradiziuns vivas èn tranter auter la festa d'alp, l'uschenumnada «Alpstobete», l'entagl en lain appenzellais, il «Gidio Hosestoss», la construcziun d'arprets, il vitg d'uffants Pestalozzi, la festa da glindesdi da Pasca a Wald, l'artisanadi da signuns ed il «Bloch» dad Urnäsch (cun il «Buebebloch»).

Referenzas